dilluns, 15 de febrer del 2010

el viatge infinit


Oh capità, el meu capità! Ha acabat el nostre espantós viatge,
La nau ha salvat tots els esculls, hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes, ja el poble acudeix exultant,
seguint amb la mirada la ferma quilla, de la nau resolta i audaç,
Mes oh cor!, cor!, cor!
Sagnia de gotes vermelles
on en la coberta en meu capita jau
caigut fred i mort

Oh capità, el meu capità! alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera, per tu sona el clarí,
Per tu són rams i corones guarnides, per tu la multitud s'amuntega a la platja,
Per tu alça els seu clam la multitud influent, girant els rostres cap a tu, anhelants.
Aquí capità! pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Només és un somni que en la coberta
hagis caigut fred i mort

El meu capità no respon, els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
La nau ancorada, sana i estalvia; el viatge, acabat i conclòs.
De l'horrible viatge la nau victoriosa arriba amb el seu trofeu,
Oh platges, exulteu! Oh campanes, soneu!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità jau,
caigut fred i mort.

Walt Whitman. 1865. Oh captain, my captain

dissabte, 13 de febrer del 2010

El camí partit

De totes maneres, ja era massa tard pels dos germans. Ja feia temps que havien pres camins molt diferents i únicament els vincles de sang havien fet que mantinguessin un diàleg sense veritable complicitat. Tot i que encara compartien els mateixos ideals, cadascun s´havia de quedar en la seva banda de mar, cadascun havia d´avançar pel seu camí, al seu ritme, fins al final.

Amin Maalouf. 2004. Orígens

Nacionalistes.... patriotes?

Massa sovint es tendeix a assimilar aquestes dues actituds i a considerar que el nacionalisme és una forma accentuada de patritotisme. En aquell temps - i sens dubte també en altres èpoques - la veritat era un altra: el nacionalisme era exactament el contrari del patriotisme. Els patriotes somiaven en un Imperi on podrien coexistir molts pobles, de parles diverses i amb creences diverses, però units per una voluntat comuna de construir una gran pàtria moderna que pogués infondre en els principis precontizats per Occident la subtil saviesa de les ànimes orientals. Els nacionalistes, en canvi, somiaven en la dominació total si pertanyien a l'ètnia majoritària, o en el separatisme si pertanyien a comunitats minoritàries; el miserable Orient d´avui dia és el monstre que va néixer d'aquests dos somnis conjugats.

Amin Maalouf. 2004. Orígens.