el viatge infinit

Oh capità, el meu capità! Ha acabat el nostre espantós viatge,
La nau ha salvat tots els esculls, hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes, ja el poble acudeix exultant,
seguint amb la mirada la ferma quilla, de la nau resolta i audaç,
Mes oh cor!, cor!, cor!

Sagnia de gotes vermelles
on en la coberta en meu capita jau
caigut fred i mort

Oh capità, el meu capità! alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera, per tu sona el clarí,
Per tu són rams i corones guarnides, per tu la multitud s'amuntega a la platja,

Per tu alça els seu clam la multitud influent, girant els rostres cap a tu, anhelants.

Aquí capità! pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Només és un somni que en la coberta
hagis caigut fred i mort

El meu capità no respon, els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
La nau ancorada, sana i estalvia; el viatge, acabat i conclòs.
De l'horrible viatge la nau victoriosa arriba amb el seu trofeu,
Oh platges, exulteu! Oh campanes, soneu!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità jau,
caigut fred i mort.

Walt Whitman. 1865. Oh captain, my captain