Simple

Convertir lo simple en complicado está al alcance de todos; convertir lo complicado en simple, asombrosamente simple: eso es creatividad.
Charles Mingus

Hay que simplificarlo tanto como sea posible, pero no más.
Albert Einstein.

Quin mal gust de boca

Ai, quin pes tan feixuc als muscles
em fa sentir aquesta gent que treballa
només per assolir un futur sòlid i estable
i que envelleix, neguitejada i recelosa,
davant la persistent maldat dels homes.
Aquesta gent loquaç i adelerada
que, sense esforç aparent,
separa el bé del mal
i amb un índex feixuc i reptador
aplica càstigs i anatemes.
Aquesta gent tenaç, que fa negocis,
i que els defensa amb urc i, a poc a poc,
esdevé lletja i agressiva i trista.
Ai, quin pes tan feixuc,
quin mal gust a la boca.

Miquel Martí i Pol. 1972. Vint-i-set poemes en tres temps.

Vanitat

We probably have a greater love for those we support than for those who support us. Our vanity carries greater weight than our self-interest.

Eric Hoffer

Llar

A su mente acudieron los versos de la Odisea de Homero:

Por mi parte no sé que haya vista mejor para nadie, sea hombre o mujer, que la tierra que tiene por propia.

Peter Tremayne. 1994. Absolución por asesinato.

Beowulf

Tres coses hi ha que sempre amenacen la pau de l´home

i abans de la fi una haurà de decantar son pensament;

o la malatia, o l´edat, o el tall e la venjança

acaba amb l´alè del cos marcat pel destí.

I és per això que per a qualsevol, és el record,

en l´elogi dels qui viuen, que, perdurable, és millor:

guanyat en el món abans de fer-se a la mar,

forjat aquí, davant l´adversitat,

en contra del dimoni: gestes, triomfs.

Que els qui el recordin en respectin el nom

i després d´ells els àngels l´honorin

per sempre i eternament. Aquestes joies eternes

seran sempre per als agosarats.

Els dies passen prest,

i tota l´arrogància de les riqueses terrenes,

els reis ja no hi són, ni els cèsars,

(...) ni els que dugueren a terme les primeres gestes del món

senyorials pel seu viure, famosos a les cançons.

Aquella cavalleria ha canviat, l´alegria ha fugit,

avui la terra domina gent més feble,

(...) Els valents són rars,

tota excel·lència esdevé vella, marcida,

com ara passa amb tot home que és al món;

l´edat li va en contra, el rostre li empalideix

i se li esclarissa el sostre; tingué una colla d´amics

de cases nobles, i sap que ara tots

jeuen a terra. Això apena el seu cap esblanqueït.

Un cop la vida marxa, aquest esquelet minva:

res ja no li dol, ni la carn l´alegra,

no pot moure un dit, ni concentrar el magí.

Anònim. SVIII a SXI. Beowulf. Poema èpic anglosaxó.

Submarins

A falta del control adecuado, el trabajo fluirá hacia el hombre competente hasta sumergirlo

Charles Boyle

Bells mots

Si hom cerqués, per tot el món,

bells mots, molts trobaria.

Són baratets, no costen res,

llur substància sols és vent.

Sir Thomas Wyatt. 1503 - 1542. Epigrama.

Clàudia

(Car el cel no podia sostenir-la, ella plantà en terra ses arrels:)

Des d'aleshores no hi ha hagut mai arbre de més lleuger fullam

que aquest quan hagué pres la carn i la sang de la terra;

així esdevingué subtil i penetrant com la punta d'una agulla.

Cap armadura no li barra el pas, ni les més altes murades.

William Langland. 1362-1390. Piers Plowman

La imaginació

Las Brönte, el mundo imaginado

Una de las sirvientas que trabajó en la rectoria de su padre, una mujer mayor, de pelo recogido - gris plomizo en un moño, y manos blancas, delgadas, dijo una vez: Charlotte era la más inteligente; Emily, la más guapa; y Anne, la pequeña siempre.

Vivieron gran parte de su vida en una casa rodeada de paramos de un verde inapelable, por los que correteaban, ruidosas, inocentes, con sus faldas de vuelo y sus zapatos bajos, negros, casi invisibles. Había un palomar en el que todas las palomas que anidaban tenían nombre: Arcoiris, Diamante, Copo de Nieve... Y a veces, les basaba verlas brillar al sol, aleteando - la mano sobre la cara, haciendo sombra-, para reconocerlas. Allí, una tia soltera o solterona, gobernanta severa, se encargó de inculcar a las niñas el sentido del orden, el deber, la modestia: puntualidad, limpieza y el listado completo y exhaustivo de las buenas maneras.

Jesus Marchamalo y Damian Flores. 2009. 44 escritores de la literatura universal.

La textura dels llibres

El senyor Malik recordava la primera vegada que havia vist un flamenc. Havia estat l´any 1955, just abans que comencés a Estlands High. Els seus pares havien agafat tota la familia per fer una sortida plegats de cap de setmana al llac Borgoria. Quan el cotxe va superar els poc elevats turons i ell va tenir la seva primera vista del llac que s´estenia davant d´ells, va poder veure que la riba sencera estava vorejada de rosa. Amb una simple ullada hi podia veure no tre, ni trescents, ni tres mil sinó un milió de flamencs. No hi havia lloc a la seva imaginació per a tants ocells.

Nicholas Drayson. 2008. Guia dels ocells de l'Àfrica Oriental.

Bondat, bellesa i veritat

Nunca creí que la satisfacción o la felicidad fueran fines absolutos. Es un principio ético que suelo llamar el Ideal de la Piara. Los ideales que iluminaron y colmaron mi vida desde siempre son: bondad, belleza y verdad.

El que hay un límite en la compenetración con el prójimo se descubre con la experiencia. Aceptarlo es perder parte de la inocencia, de la despreocupación. Pero en cambio otorga independencia frente a opiniones, costumbres y juicios ajenos.

Hay sólo dos formas de vivir la vida. Una es hacerlo como si nada fuera un milagro. La otra es hacerlo como si todo fuera un milagro.

Albert Einstein. 1930-1953. Mi vision del mundo.