La vella guardia

La guardia

A ninguno de ellos le habían enseñado nunca nada. Habían aprendido, en mayor o habitualmente en menor medida, los unos de los otros. Y Vimes sabía adónde llevaba ese camino. Por aquel camino los polis hacían rodar a los borrachos de la acera para quedarse con su calderilla y se aseguraban entre ellos que los sobornos eran meras propinillas, y la cosa empeoraba a partir de ahí.

Él estaba completamente a favor de captar reclutas en la calle, pero primero había que darles instrucción. Hacía falta alguien como Detritus que se pasara seis semanas gritándoles, y también darles lecciones sobre el deber y los derechos de los prisioneros y el 'servicio público'. Y entonces se los podías pasar a los monstruos de la calle, que serían quienes les explicaran todo lo demás, como por ejemplo la forma de pegar a alguien donde le quedara marca y en qué casos era buena idea colocarse un plato sopero de metal en la bragueta antes de meterte en una riña de bar.

Y si tenías suerte y ellos eran sensatos, encontraban un lugar entre la perfección imposible y el Foso donde pudieran ser polis de verdad: un poco deslustrados, porque el trabajo tenía ese efecto, pero no podridos.

Terry Pratchett. 2010. Ronda de noche.

Joves dragons

'N´hi ha molt que no entens sobre el meu senyor Morrolan. Amb totes les seves habilitats i fortaleses de caràcter, Morrolan encara és un jove Dragó. I ell ho sap.'

'Què vol dir ser un jove Dragó?'

'Vol dir veure el món amb un mateix al centre.'

'De debó? Mai he considerat Morrolan un egocèntric.'

'No ho és' va dir Teldra. 'No com s´usa normalment el terme. Hi ha una diferència súbtil però important, Vlad, entre pensa només en tu mateix, i veure el mon tal com t´afecta a tu'. De sobte va somriure. 'I la diferència, per cert, te a veure amb la cortesia'.

'M´ho hauras d´explicar?

'De debó, Vlad? D´alguna manera ho dubto.'

'Oh?.'

'Oh. Però... d´acord. Morrolan és generós, capaç de sacrificar-se, i sempre content de servir d´ajuda a un amic, però de vegades veu les coses primer de la perspectiva de com l´afectarà a ell. Vol dir que de vegades va a una situació preguntant-se què hauria de fer ell, en comptes de preguntar-se que ha de ser fet.'

'Això és molt súbtil, Teldra.'

'No tant súbtil com podries creure. O, més aviat, és un cas en el que les subtileses poden ser més grans. De vegades, per exemple, et trobes en una situació en el que allò que necessitar ser fet és no fer res en absolut; algú mirant-ho des de la pròpia perspectiva probablement no se n´adonarà. '

Vaig fer un só, intentant entendre-ho.

'Al darrer període d´Interregne - segons em va explicar el meu senyor Morrolan - ell erà un comandant de divisió, per sota de Sethra. Elll era un comandant eficient, però tenia el mal habit, quan li donaven una ordre, d´enviar suggerències a Sethra sobre el que ella hauria de fer amb la resta de l´armada per a donar-li suport a ell, no del tot capaç d´adonar-se que ella ja hauria pensat aquestes coses, i que era ella qui millor visió tenia de tota la divisió, i tenia el lloc per a prendre aquestes decisions. El resultat va ser un petit augment de fricció entre els comandaments, i una sèrie de retards en dur a terme les seves ordres. Les seves intencions eren bones, però ho veia tot des de la seva pròpia perspectiva.'

'Mmmm,' vaig dir. 'D´acord, veig el que dius. I sí, Morrolan és així de vegades. .... I com són els joves Issola?'

Teldrà va fer un somriure ràpid. 'Obsequiós fins al punt de ser irritant, o tímid fins al punt de la invisibilitat. I els joves Orientals?'

'Temeraris, arrogant, i convençuts de poder amb qualsevol cosa que camini, voli o nadi, i que coneixem totes les respostes a qualsevol cosa.'

Steven Brust. 2001. Issola.