dijous, 30 de desembre del 2010
Avantpassats
Lauren Groff. 2008. Los monstruos de Templeton.
dimecres, 29 de desembre del 2010
La petjada
dimarts, 23 de novembre del 2010
La mentida
(Devon, 1552 – Londres, 1618)
Participà en la colonització de l’Orinoco i la Guaiana. Va estar tretza anys empresonat. Fou executat. És autor d’una quarentena de poemes.
LA MENTIDA
Vés, ànima, hoste del cos,
a tan desagraït comès;
no temis tocar els millors;
la veritat t’ho haurà permès.
Vés, ja que a mi em cal morir,
la mentida fes sentir.
A la cort, digues que brilla
i lluu com fustot corcat;
i a l’església, que predica
el que és bo i no ha practicat.
I si església i cort repliquen
llavors menteix a ambdues.
Digues als potentats que viuen
mercès a les accions dels altres;
si no donen no els estimen,
llur força són guardaespatlles.
I si els arbora la ira
dóna als potentats mentida.
Digues als d’alta condició
que governen tot l’estat,
que llur fi és l’ambició,
llur pràctica la maldat.
I si et volen contestar
menteix-los i els fas callar.
Digues als malgastadors
que, gastant, demanen més,
i que allò que té un més alt cost
només vol un alt elogi.
I si gosen contestar,
la mentida els pots donar.
Digues al zel que vol devoció,
a l’amor que és sols luxúria;
al temps que és sols moció;
a la carn que és pols sa fúria.
I no esperis llur resposta
perquè hauràs de mentir a posta.
A l’edat, digues que es perd;
a l’honor, que sovint muda;
a la beutat, que marceix;
al favor, que prest s’atura.
I quan vulguin replicar
mentides els pots donar.
Digues al seny que desbarra
quan vol ser massa assenyat,
i a l’enginy que s’atabala
per sa escrupolositat.
I quan vegis que repliquen:
les mentides pacifiquen.
A la física pots dir agosarada,
a la traça pretensiosa;
a la caritat que és glaçada;
a la llei que és puntosa.
I en el moment de replicar-te,
tot mentint pots defensar-te.
A la sort digues-li cega;
que decau a la natura;
a l’amistat que és severa;
a la justícia que no fretura.
I si gosessin respondre,
tot mentint els pots confondre.
Digues a l’art que no és sòlid,
perquè varia amb el gust;
al pensament que és estòlid
de tant que vol ser profund.
I si algun dels dos s’enutja,
la mentida te’ls rebutja.
A la fe diques que ha deixat la ciutat;
al camp digues-li com ha pecat;
digues que els homes no tenen pietat;
que la virtut és allò menyspreat.
I si algú gosa replicar
mentides no has d’estalviar.
Així, quan hagis, com t’he dit,
esbombat aquestes coses
-tot i que aquell que ha mentit
mereix la mort deshonrosa-,
que algú vingui a apunyalar-te.
Cap punyal, ànima, no pot matar-te.
(Trad. Francesc Parcerisas)
dijous, 21 d’octubre del 2010
De la creativitat a la coherència, i torna a començar
Eadulf era realista y pragmático. Aceptaba lo quele habían enseñado y una vez aceptado se adhería a esas enseñanzas sin cuestionarlas y sin desviarse. Era como un barco pesado abríendose camino en el océano. Ella, en cambio, era una corteza ligera, a toda prisa de acá para allá, surcando las olas. ¿Era injusta con él?. De repente, se acordó de una máxima de Hesíodo. Admira el barco pequeño pero pon la carga en uo grande.
Peter Tremayne. 1997. La telaraña
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Nosaltres, ells, vosaltres
La frontera
hay diez centímetros de silencio
entre tus manos y mis manos
una frontera de palabras no dichas
entre tus labios y mis labios
y algo que brilla así de triste
entre tus ojos y mis ojos
claro que la soledad no viene sola
si se mira por sobre el hombro mustio
de nuestras soledades
se vera un largo y compacto imposible
un sencillo respeto por terceros o cuartos
ese percance de ser buenagente
después de la alegría
después de la plenitud
después del amor
viene la soledad
conforme
pero
que vendrá después
de la soledad
a veces no me siento
tan solo
si imagino
mejor dicho si se
que mas allá de mi soledad
y de la tuya
otra vez estas vos
aunque sea preguntándote a solas
que vendrá después
de la soledad.
Mario Benedetti
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Rencor
El hombre bueno casi siempre se aburre de sus rencores. Pero siempre hay un rencor que confirma la regla.
Mario Benedetti
dimecres, 29 de setembre del 2010
Simple
Charles Mingus
Hay que simplificarlo tanto como sea posible, pero no más.
Albert Einstein.
dilluns, 27 de setembre del 2010
Quin mal gust de boca
em fa sentir aquesta gent que treballa
només per assolir un futur sòlid i estable
i que envelleix, neguitejada i recelosa,
davant la persistent maldat dels homes.
Aquesta gent loquaç i adelerada
que, sense esforç aparent,
separa el bé del mal
i amb un índex feixuc i reptador
aplica càstigs i anatemes.
Aquesta gent tenaç, que fa negocis,
i que els defensa amb urc i, a poc a poc,
esdevé lletja i agressiva i trista.
Ai, quin pes tan feixuc,
quin mal gust a la boca.
diumenge, 26 de setembre del 2010
Vanitat
We probably have a greater love for those we support than for those who support us. Our vanity carries greater weight than our self-interest.
Eric Hoffer
Llar
A su mente acudieron los versos de la Odisea de Homero:
Por mi parte no sé que haya vista mejor para nadie, sea hombre o mujer, que la tierra que tiene por propia.
Peter Tremayne. 1994. Absolución por asesinato.
dijous, 23 de setembre del 2010
Beowulf

Tres coses hi ha que sempre amenacen la pau de l´home
i abans de la fi una haurà de decantar son pensament;
o la malatia, o l´edat, o el tall e la venjança
acaba amb l´alè del cos marcat pel destí.
I és per això que per a qualsevol, és el record,
en l´elogi dels qui viuen, que, perdurable, és millor:
guanyat en el món abans de fer-se a la mar,
forjat aquí, davant l´adversitat,
en contra del dimoni: gestes, triomfs.
Que els qui el recordin en respectin el nom
i després d´ells els àngels l´honorin
per sempre i eternament. Aquestes joies eternes
seran sempre per als agosarats.
Els dies passen prest,
i tota l´arrogància de les riqueses terrenes,
els reis ja no hi són, ni els cèsars,
(...) ni els que dugueren a terme les primeres gestes del món
senyorials pel seu viure, famosos a les cançons.
Aquella cavalleria ha canviat, l´alegria ha fugit,
avui la terra domina gent més feble,
(...) Els valents són rars,
tota excel·lència esdevé vella, marcida,
com ara passa amb tot home que és al món;
l´edat li va en contra, el rostre li empalideix
i se li esclarissa el sostre; tingué una colla d´amics
de cases nobles, i sap que ara tots
jeuen a terra. Això apena el seu cap esblanqueït.
Un cop la vida marxa, aquest esquelet minva:
res ja no li dol, ni la carn l´alegra,
no pot moure un dit, ni concentrar el magí.
Anònim. SVIII a SXI. Beowulf. Poema èpic anglosaxó.
dimecres, 22 de setembre del 2010
Submarins
A falta del control adecuado, el trabajo fluirá hacia el hombre competente hasta sumergirlo
Charles Boyle
diumenge, 19 de setembre del 2010
Bells mots
Clàudia
dilluns, 13 de setembre del 2010
La imaginació
Las Brönte, el mundo imaginado
Una de las sirvientas que trabajó en la rectoria de su padre, una mujer mayor, de pelo recogido - gris plomizo en un moño, y manos blancas, delgadas, dijo una vez: Charlotte era la más inteligente; Emily, la más guapa; y Anne, la pequeña siempre.
Vivieron gran parte de su vida en una casa rodeada de paramos de un verde inapelable, por los que correteaban, ruidosas, inocentes, con sus faldas de vuelo y sus zapatos bajos, negros, casi invisibles. Había un palomar en el que todas las palomas que anidaban tenían nombre: Arcoiris, Diamante, Copo de Nieve... Y a veces, les basaba verlas brillar al sol, aleteando - la mano sobre la cara, haciendo sombra-, para reconocerlas. Allí, una tia soltera o solterona, gobernanta severa, se encargó de inculcar a las niñas el sentido del orden, el deber, la modestia: puntualidad, limpieza y el listado completo y exhaustivo de las buenas maneras.
Jesus Marchamalo y Damian Flores. 2009. 44 escritores de la literatura universal.
dijous, 9 de setembre del 2010
La textura dels llibres
El senyor Malik recordava la primera vegada que havia vist un flamenc. Havia estat l´any 1955, just abans que comencés a Estlands High. Els seus pares havien agafat tota la familia per fer una sortida plegats de cap de setmana al llac Borgoria. Quan el cotxe va superar els poc elevats turons i ell va tenir la seva primera vista del llac que s´estenia davant d´ells, va poder veure que la riba sencera estava vorejada de rosa. Amb una simple ullada hi podia veure no tre, ni trescents, ni tres mil sinó un milió de flamencs. No hi havia lloc a la seva imaginació per a tants ocells.
Nicholas Drayson. 2008. Guia dels ocells de l'Àfrica Oriental.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Bondat, bellesa i veritat
Nunca creí que la satisfacción o la felicidad fueran fines absolutos. Es un principio ético que suelo llamar el Ideal de la Piara. Los ideales que iluminaron y colmaron mi vida desde siempre son: bondad, belleza y verdad.
El que hay un límite en la compenetración con el prójimo se descubre con la experiencia. Aceptarlo es perder parte de la inocencia, de la despreocupación. Pero en cambio otorga independencia frente a opiniones, costumbres y juicios ajenos.
Hay sólo dos formas de vivir la vida. Una es hacerlo como si nada fuera un milagro. La otra es hacerlo como si todo fuera un milagro.
Albert Einstein. 1930-1953. Mi vision del mundo.
divendres, 18 de juny del 2010
Privilegiats
Tinc consciència de pertànyer, ni que sigui només pels avenços de la medicina i de la informàtica, a una generació força privilegiada en comparació amb les que l´han precedit. Però ... les generacions que encara ha de venir prodran assaborir-los igual que jo (?).
Amin Maalouf. 2009. Un món desajustat. ¿Som la prehistòria d'una nova humanitat?
dissabte, 29 de maig del 2010
diumenge, 23 de maig del 2010
ecologia
dijous, 22 d’abril del 2010
La vella guardia
diumenge, 18 d’abril del 2010
Joves dragons
diumenge, 28 de març del 2010
Neu, 8 de març
dissabte, 20 de març del 2010
el camí de l´infern
Procurando lo mejor, estropeamos a menudo lo que está bien. William Shakespeare
En los momentos de crisis, sólo la imaginación es más importante que el conocimiento. Albert Einstein
No dejes de crecer la hierba en el camino de la amistad. Platón
Lo único capaz de consolar a un hombre por las estupideces que hace, es el orgullo que le proporciona hacerlas. Oscar Wilde
El que escucha música siente que su soledad, de repente, se puebla. Robert Browning
La música es ruido que piensa. Víctor Hugo
divendres, 19 de març del 2010
Respondre apropiadament...tant escàs...
dimarts, 16 de març del 2010
Categòricament
dilluns, 15 de febrer del 2010
el viatge infinit
Oh capità, el meu capità! Ha acabat el nostre espantós viatge,
La nau ha salvat tots els esculls, hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes, ja el poble acudeix exultant,
seguint amb la mirada la ferma quilla, de la nau resolta i audaç,
Mes oh cor!, cor!, cor!
on en la coberta en meu capita jau
caigut fred i mort
Oh capità, el meu capità! alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera, per tu sona el clarí,
Per tu són rams i corones guarnides, per tu la multitud s'amuntega a la platja,
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Només és un somni que en la coberta
hagis caigut fred i mort
El meu capità no respon, els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
La nau ancorada, sana i estalvia; el viatge, acabat i conclòs.
De l'horrible viatge la nau victoriosa arriba amb el seu trofeu,
Oh platges, exulteu! Oh campanes, soneu!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità jau,
caigut fred i mort.
diumenge, 14 de febrer del 2010
dissabte, 13 de febrer del 2010
El camí partit
Nacionalistes.... patriotes?
dilluns, 18 de gener del 2010
Justicia...
diumenge, 10 de gener del 2010
Esperança
Es la esperanza esa cosa con plumas con plumasSi
Si puedes conservar la cabeza cuando a tu alrededor
todos la pierden y te echan la culpa;
si puedes confiar en tí mismo cuando los demás dudan de tí,
pero al mismo tiempo tienes en cuenta su duda;
si puedes esperar y no cansarte de la espera,
o siendo engañado por los que te rodean, no pagar con mentiras,
o siendo odiado no dar cabida al odio,
y no obstante no parecer demasiado bueno, ni hablar con demasiada sabiduria...
Si puedes soñar y no dejar que los sueños te dominen;
si puedes pensar y no hacer de los pensamientos tu objetivo;
si puedes encontrarte con el triunfo y el fracaso (desastre)
y tratar a estos dos impostores de la misma manera;
si puedes soportar el escuchar la verdad que has dicho:
tergiversada por bribones para hacer una trampa para los necios,
o contemplar destrozadas las cosas a las que habías dedicado tu vida
y agacharte y reconstruirlas con las herramientas desgastadas...
Si puedes hacer un hato con todos tus triunfos
y arriesgarlo todo de una vez a una sola carta,
y perder, y comenzar de nuevo por el principio
y no dejar de escapar nunca una palabra sobre tu pérdida;
y si puedes obligar a tu corazón, a tus nervios y a tus músculos
a servirte en tu camino mucho después de que hayan perdido su fuerza,
excepto La Voluntad que les dice "!Continuad!".
Si puedes hablar con la multitud y perseverar en la virtud
o caminar entre Reyes y no cambiar tu manera de ser;
si ni los enemigos ni los buenos amigos pueden dañarte,
si todos los hombres cuentan contigo pero ninguno demasiado;
si puedes emplear el inexorable minuto
recorriendo una distancia que valga los sesenta segundos
tuya es la Tierra y todo lo que hay en ella,
y lo que es más, serás un hombre, hijo mío.
Rudyard Kipling. 1895. Si
