La informació desigual en un mercat.

No va ser fins que un economista anomenat George Akerlof va publicar un article revolucionari al 1970 que la professió se´n va adonar com de profund i dramàtic podia ser el problema.

Akerlof va escollir com exemple el mercat de cotxes usats i mostrava com fins i tot si el mercat és molt competitiu, no pot funcionar si els venedors saben molt sobre la qualitat dels cotxes i els venedors no. Posem un exemple, diguem que la meitat dels cotxees usats a la venta són 'préssecs' i l´altra meitat 'llmones'. Els préssecs valen més per als possibles compradors que per als venedors, diguem 5.000 per als possibles compradors i 4.000 per als venedors. Les llimones són trossos de bassura. Els venedors saben si els cotxes que venen són llimones o préssecs. Els compradors ho han d´endevinar.

Un comprador a qui no li importi fer una juguesca justa,  podria pensar que alguna cosa entre 2000 i 2500 euros seria un preu raonable per un cotxe amb un 50% de possibilitats de ser un préssec i un 50% de ser una llimona. El venedor, però, no s´enfronta a una possibilitat del 50/50: el venedor sap del cert si el cotxe és un préssec o una llimona. El problema és que un venedor amb una llimona et treuria de les mans els 2.500 euros, però el venedor qmb un pressec els trobaria insultants. Si vas oferint 2500 euros, ràpidament descobriras que només les llimones són a la venta. Per suposat pagant 4.005 euros et vendrien els préssecs, però les llimones no desapareixerien, i 4005 euros no  és un preu atractiu per un cotxe  per només 50% de possibilitats de funcionar correctament.

(...) En aquest escenari no hi ha mercat. (...). Si uns en saben més que uns altres sobre la qualitat del producte, els productes de major qualitat no seran bescanviats, o no gaire.(...) Esperaries que els venedors es benefissiessin de la major informació interna, pero de fet no hi ha guanyadors.(...) El mercat hauria d´existir i no ho fa per la força corrosiva de la informació interna.
(...) No només involucra cotxes de segona ma, també l´amoblat dels pisos de lloguer, els restaurants en llocs molt turístics.

Tim Harford. 2006. The undercover economist.