Cada cop que veig que em vaig posant sorrut; cada cop que en la meva ànima és novembre humit i rúfol; cada cop que em trobo aturat involuntàriament davant els magatzems de taüts, i m´afegeixo al seguici de tots els funerals que topo; i especialment cada cop que la hipocondria em domina amb tanta força que caldria un prinicipi moral ben ferm per impedir-me de baixar deliberadament al carrer i arrabassar metòdicament els barrets de la gent... aleshores m´adono que és ben hora d´anar en mar tan aviat com pugui.
Herman Melville. 1851. Moby Dick.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada