'Ja'
'És la pura veritat, Lord Taltos. Així has sobreviscut durant tant de temps al món on has viscut - o per ser més exactes als móns-.'
(...)
'Okey' vaig dir a Teldra. 'Mira, et concedeixo que amb els anys he apres que no té sentit fer que una situació dolenta empitjori, i que és menys treball sortir d´una situació difícil amb paraules que amb una espasa, i que les paraules, tot i ser potencialment mortals, són menys mortals que una daga Morganti. Però no crec que això sigui el mateix que ser cortés.'
'Crec, Lord Taltos, que és el mateix. I saps més que això, si me permets dir-ho. Saps quan un insult casual és de fet cortés, en les circumstàncies - i quan no. Saps quan fer una burla fàcil, i quan no ha de ser tant fàcil, però segueix sent necessària. D'això parlo. I saps quants de la meva gent - i la teva - mai han après aquestes lliçons que et semblen tant fàcils a tu?
És realment una qüestió de prendre l'acció apropiada a les circumstàncies. Estic segur que te n´adones que podria mantenir aquesta conversa amb pocs altres que conegui. A alguns els avergonyiria, a altres merament els confondria'
'És una habilitat necessària per la supervivència, Teldra'.
'Sí, ho és.'
(...)
'Tot és qüestió de fer lo apropiat. O actuar tal com la situació demanda'
'Fer lo apropiat. No pares de repetir-ho Teldra. Quan algú se m´apropa i diu: Fora del mig, bloqueges el camí... és apropiat doblegar-se i dir sí senyor? És apropiat sugerir que la seva mare era una foca desdentada? O tranquilament apartar-se del seu camí? O pixar-te a la seva bota? O pretendre que l´ignores? O posar-li un ganivet a l'ull esquerre? Qué vol dir apropiat? de totes maneres.'
'Qualsevol d´aquestes coses pot ser apropiada, Vlad, i m'atreveixo a dir que en diferents circumstàncies podries fer-les totes. Però tu sempre o quasi sempre esculls correctament. I no és qüestió d´instint, sinó d´observació, atenció al detall i experiència. Una acció apropiada vol dir avançar en els teus objectius, però no danyar sense voler a ningú més.'
' No danyar... sense voler...'
'Sí'
'Pels pits de Verra, ets freda com el gel, Teldra'
'Sí, suposo. Com tu.'
'Jo? No sóc fred. No hem quedat que sóc l'ànima de la compasió i la cortesia'
'Sí' va dir Teldra somrient. 'Ho ets? Però només quan és apropiat'.
Steven Brust. 2001. Issola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada