Beowulf

Tres coses hi ha que sempre amenacen la pau de l´home

i abans de la fi una haurà de decantar son pensament;

o la malatia, o l´edat, o el tall e la venjança

acaba amb l´alè del cos marcat pel destí.

I és per això que per a qualsevol, és el record,

en l´elogi dels qui viuen, que, perdurable, és millor:

guanyat en el món abans de fer-se a la mar,

forjat aquí, davant l´adversitat,

en contra del dimoni: gestes, triomfs.

Que els qui el recordin en respectin el nom

i després d´ells els àngels l´honorin

per sempre i eternament. Aquestes joies eternes

seran sempre per als agosarats.

Els dies passen prest,

i tota l´arrogància de les riqueses terrenes,

els reis ja no hi són, ni els cèsars,

(...) ni els que dugueren a terme les primeres gestes del món

senyorials pel seu viure, famosos a les cançons.

Aquella cavalleria ha canviat, l´alegria ha fugit,

avui la terra domina gent més feble,

(...) Els valents són rars,

tota excel·lència esdevé vella, marcida,

com ara passa amb tot home que és al món;

l´edat li va en contra, el rostre li empalideix

i se li esclarissa el sostre; tingué una colla d´amics

de cases nobles, i sap que ara tots

jeuen a terra. Això apena el seu cap esblanqueït.

Un cop la vida marxa, aquest esquelet minva:

res ja no li dol, ni la carn l´alegra,

no pot moure un dit, ni concentrar el magí.

Anònim. SVIII a SXI. Beowulf. Poema èpic anglosaxó.