La mentida

Sir Walter Raleigh

(Devon, 1552 – Londres, 1618)
Participà en la colonització de l’Orinoco i la Guaiana. Va estar tretza anys empresonat. Fou executat. És autor d’una quarentena de poemes.

LA MENTIDA

Vés, ànima, hoste del cos,
a tan desagraït comès;
no temis tocar els millors;
la veritat t’ho haurà permès.
Vés, ja que a mi em cal morir,
la mentida fes sentir.

A la cort, digues que brilla
i lluu com fustot corcat;
i a l’església, que predica
el que és bo i no ha practicat.
I si església i cort repliquen
llavors menteix a ambdues.

Digues als potentats que viuen
mercès a les accions dels altres;
si no donen no els estimen,
llur força són guardaespatlles.
I si els arbora la ira
dóna als potentats mentida.

Digues als d’alta condició
que governen tot l’estat,
que llur fi és l’ambició,
llur pràctica la maldat.
I si et volen contestar
menteix-los i els fas callar.

Digues als malgastadors
que, gastant, demanen més,
i que allò que té un més alt cost
només vol un alt elogi.
I si gosen contestar,
la mentida els pots donar.

Digues al zel que vol devoció,
a l’amor que és sols luxúria;
al temps que és sols moció;
a la carn que és pols sa fúria.
I no esperis llur resposta
perquè hauràs de mentir a posta.

A l’edat, digues que es perd;
a l’honor, que sovint muda;
a la beutat, que marceix;
al favor, que prest s’atura.
I quan vulguin replicar
mentides els pots donar.

Digues al seny que desbarra
quan vol ser massa assenyat,
i a l’enginy que s’atabala
per sa escrupolositat.
I quan vegis que repliquen:
les mentides pacifiquen.

A la física pots dir agosarada,
a la traça pretensiosa;
a la caritat que és glaçada;
a la llei que és puntosa.
I en el moment de replicar-te,
tot mentint pots defensar-te.

A la sort digues-li cega;
que decau a la natura;
a l’amistat que és severa;
a la justícia que no fretura.
I si gosessin respondre,
tot mentint els pots confondre.

Digues a l’art que no és sòlid,
perquè varia amb el gust;
al pensament que és estòlid
de tant que vol ser profund.
I si algun dels dos s’enutja,
la mentida te’ls rebutja.

A la fe diques que ha deixat la ciutat;
al camp digues-li com ha pecat;
digues que els homes no tenen pietat;
que la virtut és allò menyspreat.
I si algú gosa replicar
mentides no has d’estalviar.

Així, quan hagis, com t’he dit,
esbombat aquestes coses
-tot i que aquell que ha mentit
mereix la mort deshonrosa-,
que algú vingui a apunyalar-te.
Cap punyal, ànima, no pot matar-te.

(Trad. Francesc Parcerisas)