De de fa unes dècades, però, Occident es mira les espècies amb malfiança, al·legant la seva condició exòtica i acusant-les de desvirtuar la gastronomia autòctona. Terrible error d'apreciació, perquè ja els xefs romans cuinaven amb una inusitada quantitat d'espècies. Només cal fullejar el De re coquinaria d'Apici - segle I - per notar la penetrant flaire que exhalen les seves receptes. Per no dir res de l'Edat Mitjana, quan la figura de l'especier era tan freqüent a les ciutats com la del sabater o la del forner, i quan la vida, la guerra i, fins i tot, la religió es movien al ritme que marcava aquest lucratiu comerç.
Gemma Gorga i Antoni Lozano. La cuina natural - Salut, tradició i plaer a taula. 2004
Gemma Gorga i Antoni Lozano. La cuina natural - Salut, tradició i plaer a taula. 2004
1 comentari:
Va traure una arma de la maleta i la introduí a la bossa de mà. També hi posà mil dòlars. La diferència entre un aficionat i un professional és que mentre l'aficionat s'ho pensa li passa el moment, l'instant suprem de decidir. En aquesta mena de treball la primera idea és la bona; si la refuses, els dubtes acaben comprometent-te.
Ferran Torrent, Judici Final.-
Publica un comentari a l'entrada