Tot i que, amb molt d'escreix, els més terrorífics de tots els desastres mortals han succeït, de forma immemorial i indiscriminada, a desenes i centenars de milers dels qui han solcat les aigües; tot i que un moment de consideració ens ensenyi que per molt que aquest nin que és l'home bravegi de la seva ciència i de la seva traça, i per molt que en un futur afalagador pugui augmentar aquesta ciència i aquesta traça; sigui com sigui, pels segles dels segles i fins l'esclat del Judici, la mar l'insultarà i l'assassinarà, i pulveritzarà la fragata més solemne i més ferma que ell sigui capaç de fer; i no obstant això, a força de la repetició continuada d'aquestes impressions, l'home ha perdut el sentit del caràcter espaordidor de la mar que li correspon originàriament.
Cap misericòrdia ni cap poder no la governen, tret dels seus propis. Panteixa i esbufega com un corsari foll en plena batalla, perdut el genet; així l'oceà sense amo es desborda per terra.
Herman Melville. Moby Dick.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada